Despedint Sokone

Avui dia 24/07/15 ens hem llevat força cansats però amb ganes de seguir treballant i enllestir la feina a l'escola de Sokone. Un cop esmorzats ens hem dirigit cap allà on hem acabat la instal•lació del switch i comprovat que tot funcionés correctament. Fet! El que tocava després era fer la configuració dels accés points però...hem tingut certs problemes. Primer de tot, l'informàtic de l'escola no estava gaire disposat a treballar, cosa que ens ha desanimat una mica; no estava obert a gaires canvis i no entenia que nosaltres som allà amb la voluntat d'ajudar. A més a més, s'havia oblidat de pagar la quota d'internet d'aquest mes i, per tant, a l'escola no n'hi havia. Per tot això, sense internet no hem pogut fer la configuració cosa que ens ha molestat força. L'informàtic no s'ha ni presentat a l'escola. Davant d'aquesta situació, hem parlat amb el nostre responsable i, com que tota la infraestructura si que estava acabada i l'únic que faltava era fer la configuració, ens ha assegurat que ell s'asseguraria que l'informàtic la realitzés quan tornessin a tenir internet.

A la tarda, per intentar salvar la situació, un dels pares de la comunitat ens ha animat a visitar la granja escola de les escoles pies. Un terreny de mes de 25ha , preciós i amb diferents cultius. Construït amb l'objectiu de formar als joves agricultors per tal de que tot el que aprenguin ho puguin fer servir per tirar endavant el país. El Gilbert, qui ens ha acompanyat, ens ha fet una explicació de cadascuna de les etapes que requereixen els cultius. Ha estat una tarda productiva i, per acabar, ens ha portat a veure la posta del sol a Fadidi, un alberg de bastant nivell, amb vistes al mar i força diferent a la resta de Sokone.

Ara, ja sopats, ens han demanat d'arreclar el router de la comunitat. Ens hi posarem i anirem a dormir tant aviat com poguem, que demà toca llevar-se a les 4 del matí per tal de marxar a les 5 cap a Oussouye, pròxima i darrera escola del nostre programa. Ja ens hem mentalitzat que el viatge serà de forces hores, per tant, arribarem cap al tard. Quan estiguem instal•lats seguirem informant!

Instal·lació a Sokone

Ahir dia 23 de Juliol va ser un dia molt llarg i profitós.

Vam començar ben d'hora al matí portant tot el material necessari per fer la instal·lació a l'escola Sainte Thérèse de Sokone.

Un cop allà ens vam trobar un grupet de nois que havien arribat abans que nosaltres per cavar el trajecte pel qual havia de passar el cable Ethernet d'un edifici a l'altre. Ens vam afegir a la feina per acabar abans i, un cop fet el forat, vam passar el cable per l'interior d'uns tubs de plàstic.

 

En un principi anàvem a passar dos cables per portar-los fins a les dues aules on posariem els punts d'accés, però vam canviar d'opinió i per fer-ho més fàcil vam pensar de posar un switch al centre de l'edifici, on es troba la direcció. D'aquesta manera només vam haver de fer la instal·lació del tub amb un sol cable.

Tot seguit, amb l'ajuda del tècnic Robert, vam aconseguir fer totes les connexions des del router fins als dos punts d'accés, una feina ben dura que sense ell no hauriem aconseguit!

Un cop acabat tot això, vam quedar-nos una estona prenent algo i parlant amb el Kadjipou i el Robert.

A tot això, durant un descans de la feina després de dinar, vam decidir fer crêpes per berenar amb la Raquel i la Laura. Quin lujo!

PD:Volem agraïr especialment al tècnic Robert. És un plaer poder compartir la feina amb gent que s'implica en el projecte i fa que tot sembli més fàcil. Moltes gràcies!

Ja som a Sokone!

Ahir, després de sortir de Dakar cap a les 17.00h en un cotxe 7place, vam arribar a les 23.30h a la comunitat de Sokone esgotats de tot el viatge. Quina odisea! Primer de tot, donat que erem 6 persones, vam haver d'escollir quin lloc ens tocaria al cotxe. A les tres noies ens van deixar per sort els llocs del mig però al pobre Dani li va tocar anar darrere amb el Guy, el nostre guía pel país. En un primer moment vam decidir que aniríem rotant de lloc cada cop que paressim, però el que no sabíem era que els senegalesos per un viatge de 6h no paren mai! Sort en vam tenir de que al conductor li agafés gana a les 5h i poguéssim sortir a estirar una mica les cames. Tot plegat un show!

Tot i així a l'arribada ens van rebre amb els braços oberts i una bona truita a la francesa i vam poder marxar a dormir amb la panxa plena i ben contents.

Pel que fa al dia d'avui, després d'esmorzar hem anat amb el Guy a fer una volta pel poble i a veure el centre Catalunya, on tenen lloc els casals dels nens. Allà ens hem tornat a trobar amb les catalanes Laura i Raquel, monitores voluntàries que conviuran amb nosaltres aquests dies.

Més tard hem aprofitat per comprar aigua i material per arreglar la instal·lació de la comunitat de Sokone. Intentem treure el màxim profit a la nostra estada!

Pels carrers de Sokone, de camí a la ferreteria

Després de dinar hem anat a fer una visita a l'escola a la que farem l'ampliació demà al matí, i un cop enllestit això hem anat al mercat del poble, que té lloc cada dimecres. Finalment hem visitat la que ells anomenen platja, a la vora d'un riu que està molt a prop de la casa, on hem vist la posta de sol.

 

En principi demà fem la instal·lació de dos punts d'accès a l'escola de Sokone. Esperem que no hi hagi gaires problemes!

Últims dies a NDAfrique

Finalment avui a les 14.30h viatgem a Sokone! Ara estem tots recuperats i a punt per tornar a començar la feina de nou.

Diumenge va ser dia de turisme. Vam aprofitar que encara som a Dakar per visitar, amb el nostre amic Jean-Luc, l'île de Ngor, una de les atraccions de la capital plena de xiringuitos i cases per llogar, tot i ser molt petita.

Després de la visita, vam pujar fins al turonet de Dakar en el que es troba situada l'estatua de la renaixença, construida entre 2008 i 2010 com a símbol de la renaixença africana.

D'altra banda, entre Diumenge i Dilluns vam aprofitar per millorar la infraestructura Wifi de Nôtre Dame d'Afrique, la nostra comunitat. Això no estava previst en els nostres plans, però donat que tenien problemes amb la xarxa aquí i que teniem temps fins la nostra marxa a Sokone ens vam posar mans a la obra!

Ara mateix estem pendents de que vingui l'electricista de la casa per explicar-li on s'ha de foradar i passar cable Ethernet, a veure si deixem enllestit aquest tema abans de marxar a Sokone. Alhora, la Laura, la Clara i la Irene estem nervioses perquè aquest matí ens toca matricular-nos a la universitat i volem que surti bé! Seguirem informant!

Misèria i caos

Una de les coses que m'ha impactat més fins ara és la misèria que regna en els carrers de Dakar, única ciutat visitada, de moment. 

Ahir dia 18/07/15 vam anar a la primera escola per començar la millora de la infraestructura wifi. L'escola es diu Sam Sam i es troba a 20 minuts de Nôtre Dame. Bé, 20 minuts pels carrers de Barcelona. Pels carrers senegalesos les coses funcionen... de manera diferent. Mai havia vist una situació tant caòtica com la de les carreteres d'aquest país. Un país on semàfors, senyals de trànsit o cinturons tenen poca utilitat. Cotxes per tot arreu, en totes les direccions i a totes les velocitats. La majoria són vehicles que a casa nostra no passarien ni la primera revisió de la Itv. Potser sense una porta, un vidre o un retrovisor. Encara no n'he vist cap amb un velocímetre en funcionament. 

El trajecte fins a l'escola va durar 45 minuts i dins del taxi hi anàvem 6 persones. El conductor, el nostre responsable Kadjipou Mendey, Guy pels amics, i nosaltres quatre esclafats al darrera. Però això no és tot. En un moment donat, quan anàvem per l'autopista, el taxista es va equivocar de sortida i enlloc de seguir i incorporar-se de nou més endavant, va decidir dirigir-se a la cuneta i fer marxa enrere fins a tornar a entrar a l'autopista, on els cotxes circulaven a 110 km/h, teòricament. Una maniobra que a Barcelona hauria significat una retirada de carnet, aquí va passar desapercebuda, com moltes altres infraccions. 

A més a més, hem descobert que aquí és costum conduir i rentar-se les dents, a la vegada. La majoria dels conductors porten una branca a la boca i la van movent per tal d'anar treient restes de menjar. I no només ho fan els conductors, a la nostra comunitat també n'hi ha que ho fan després de cada àpat.

Durant el trajecte, ja de per sí molt entretingut, vaig decidir abandonar el control de la conducció i em vaig centrar en observar el que realment passava a l'exterior. Carrers poc definits i plens de brossa, una olor terrible, habitatges destruïts o abandonats a mitja construcció, barraques, intents de comerços fets amb quatre fustes... I la gent, nens des de 3 anys caminant sols pels carrers, demanant almoina. Nenes de potser 7 anys cuidant els seus germans petits, penjats a l'esquena amb una mena de mocadors. Dones amb vestits ben llargs, carregant aigua, fruita o altres aliments i/o objectes damunt del cap. Homes estirats al terra, altres intentant vendre alguna cosa per tal de guanyar-se la vida... La veritat és que la imatge era bastant impactant. I durant tot el viatge no va canviar gaire.

Dia de treball a Sam Sam

Avui estem una mica tristos perquè un dels amics que hem fet aquí, l'Elisé, ha marxat a Barcelona a rebre un curs i tornarà la nit del 12 d'agost, just quan nosaltres tornem cap a casa! Se'ns farà molt estrany no veure'l per la maison i que no ens pregunti sempre què tal va tot o si el volem acompanyar a la platja. El trobarem a faltar!

Pel que fa al dia, avui ha estat molt productiu. Ja de bon matí ens hem llevat amb molta energia i hem aprofitat que tenim tot l'equip recuperat i complet per dedicar-nos a rentar tota la roba bruta. Una feinada!

Cap a les 10 del matí hora local hem arribat a l'escola, tots ben preparats i emocionats per començar la feina!

El primer que hem fet ha estat revisar tot el material del que disposen i les instal·lacions actuals de l'escola. Una cosa podem dir ben segurs, i és que no sabem com pot aguantar la xarxa que tenen! Hem vist des de cables penjant d'un edifici a l'altre fins a nusos de cablejat d'internet i corrent barrejats de forma caòtica. Quin drama!

A banda de tot això hem tingut un petit contratemps respecte a aquesta escola. Quan l'Aris, l'informàtic, ens va posar en situació a la formació, ens va comentar que tota l'escola estava alimentada per cable amb el router instal·lat a la comunitat d'escolapis de Sam Sam. Això vol dir que en tota l'escola no hi havia wifi i l'Internet per cable era molt limitat. Per això, vam decidir comprar un mòdem a part únicament per l'escola que situaríem a la sala d'informàtica, però a la nostra arribada avui encara no estava llest!

Per aquesta raó, ens hem dedicat a deixar la instal·lació preparada per tornar quan el problema del router ja estigui resolt.

Primer de tot hem decidit on posarem els Punts d'accès per abastir tota l'escola d'Internet, a la sala d'Administració i a la Biblioteca, cada aula a un edifici diferent. Tot seguit, hem tallat el cable necessari per penjar-los i els hem configurat amb el router actual per aprendre a fer-ho tant nosaltres com l'Aris.

Donat que depenem de la instal·lació del router, hem decidit que quan tornem més endavant podrem crear també un servidor a l'escola i fer la implementació del Moodle. 

Així hem pogut aprofitar després per fer una millora en la xarxa d'Internet del Centre de Dones, situat just al costat de l'escola, afegint un punt d'accès en una de les seves aules. Aquest centre és el més maco i ben cuidat que hem vist fins ara a Senegal!

A la fotografia següent, la Clara senyalant amb un guix on s'haurà de foradar la paret per passar el cable Ethernet que es conectarà al punt d'accès.

Després d'aquest dia de feina hem tornat a casa amb moltes ganes de descansar i dormir hores i hores. Bona nit!

PD: En principi dimarts anirem a l'escola de Sokone per fer l'ampliació Wifi d'allà. Ja seguirem informant!

Sama Jaritu Senegal

Convivència

Avui hem tingut un dia força complet.

Al matí, a la congregació on ens trobem, s'ha iniciat un campus amb una trentena de nens que vindran durant tot el mes a pasar els matins. El Jean Luc ens ha animat a participar amb ells una estona i tant la Irene, com el Dani, com jo, la Laura, hem disfrutat moltíssim de passar un moment amb ells. Primer els nens estàven separats en varis grups segons les seves edats i cadascún d'ells se'ns ha presentat amb els seus noms d'equip i els seus cants que havíen inventat i preparat previament. Després s'han unit tots i hem fet balls i cançons conjuntament. Ha estat d'allò més divertit!

Ja a la tarda hem anat al mercat a mirar botigues d'electrònica per veure si podiem cercar els punts d'accès que s'adaptèssin a les condicions de les escoles. Al final ha resultat més fàcil del que esperàvem i, després de consultar diversos llocs i de dur a terme diverses trucades, hem aconseguit reunir tot el material que necessitàvem! 

Al mateix temps, un dels nostres companys de la congregació, l'Àlex, ens ha estat explicant aquest matí que en les seves estones lliures es dedicava a fer petites pintures sobre fusta, ens ha estat ensenyant el resultat dels seus quadres i ens ha deixat enlluernats. Així que li hem demanat si ens podia fer un taller als 4. Aquest migdia li ha fet un petit taller a la Clara i per la nit ens l'ha fet a la Irene i a mi, demà podrem veure el resultat final de les nostres petites obres d'art. Que us semblen?

Els quadres de l'Àlex

El resultat dels nostres pròpis dibuixos

Finalment, dir-vos que tornem a ser un equip de quatre. La Clara avui ha estat reposant però sembla que ja es troba molt millor i amb ganes de seguir endavant amb el projecte!