miércoles, 12 de agosto de 2015

Aniversari i comiat

12 de la nit espanyoles, ja és 12 d'agost. S'apaguen els llums i...



MOLTES FELICITATS!! Quins millors companys podria haver tingut en aquest viatge? El pastís de crepes amb Chocopain (xocolata) estava d'allò més bo! Així sí que es comença bé un aniversari.


Avui hem aprofitat el dia per anar a la platja, acabar la feina de documentació del viatge i recollir. 

Parlo en el meu nom, Laura, i crec que en el de la resta: avui és un dia trist! Tots volem tornar a casa amb els amics i família. Però aquí deixem una petita part de nosaltres, la nostra família senegalesa.  Deixem al Jean-Luc, l'Elisée, el Bruno, el Fiacre, el Carles, entre d'altres, que han estat gairebé com a germans. El Kadjipou (o Guy), que gairebé ha estat el nostre pare en aquesta aventura, sempre al nostre costat preocupant-se a cada moment per cadascú de nosaltres. I el gran recolzament per a tots nosaltres, nosaltres mateixos. Hem viscut moments durs, però, en resum, l'experiència ha estat de 100. I és que aquesta aventura ha arribat fins aquí gràcies a: 
- la despreocupació, disbauixa, humor i poc sentit del ridícul del Dani
- la responsabilitat, proximitat, alegria i força de la Irene
- la sinceritat, confiança, tendresa i el somriure etern de la Clara.
I espero que una part de mi!


Adéu Senegal, esperem que sigui un "fins aviat".

últims dies a Senegal

El viatge arriba a la seva fi i intentem aprofitar cada dia per retenir el màxim d'experiències en aquest país. Fa més d'una setmana que vam acabar la feina de camp i, aquests dies, hem aprofitat per acabar els informes de les escoles i de les comunitats a les quals hem anat a treballar. És per això que hem deixat una mica abandonat el blog, però això no treu que tinguem moltes coses a explicar. Tot seguit farem un breu resum perquè us en feu una idea.

Els tres primers dies de la setmana passada els vam passar a Mbour amb el Kadjipou, just després de la nostra visita al casal de Sam Sam amb els nens i els monitors catalans.




Allà vam visitar el mercat artesanal i la platja de pescadors de Saly, una de les zones més turístiques de Senegal. Estava plena de toubabs (paraula utilitzada a l'Àfrica de l'oest per designar a les persones de pell blanca). En aquesta platja vam conèixer un home acròbata que ens va ensenyar alguns trucs ben divertits. El Dani i la Irene van aprendre a fer "flips"!



A més a més, aprofitant la nostra visita a la platja de pescadors, vam poder presenciar l'arribada d'aquests a la costa, cap a les 16:00h, després del seu dia de pesca. Aquest esdeveniment és famós a Saly ja que és la millor oportunitat per comprar peix ben fresc a la zona. Nosaltres, per no ser menys, vam aprofitar per comprar el sopar amb el Kadjipou i l'Edouard, a qui vam conèixer a Mbour.

En tornar a Dakar vam fer-nos un pla de visita de la ciutat per veure el màxim de llocs possibles. Abans vam anar a menjar una bona pizza al Yum Yum, una de les pizzeries més conegudes de la ciutat, per recordar la cuina occidental. Boníssimes!



Per començar el recorregut turístic, un dels dies el vam dedicar a veure el mercat Kermel, la plaça de la independència i el Ministeri de comerç, tot passejant pels carrerons d'aquesta zona de Dakar.

Un altre dia vam recórrer l'avinguda que va des de la plaça Washington fins a la plaça Soweto i vam acabar la ruta fent una visita al mercat Sandaga, on vam aprofitar per comprar souvenirs. Com aquests pantalons que va comprar el Dani, realment originals!


A més a més, com que les nostres amigues monitores Laura i Raquel acabaven de tornar de les colonies de Sokone, vam aprofitar per anar a l'île de Ngor tots junts, ja que elles encara no havien tingut l'oportunitat de visitar-la.

Més endavant, vam tenir una mica de mala sort amb el temps. Va ploure dos dies però això no va impedir que acabéssim la nostra llista de llocs per visitar, com el llac Rosa. Aquesta excursió la vam fer en autobús, un viatge de sis hores, 3 a l'anada i 3 a la tornada a causa de les inundacions provocades per la pluja. Una odissea! Tot i així va pagar molt la pena, ja que vam llogar una petita barca per entrar dins el llac i vam poder comprovar que de veritat és de color rosa .




Ja més cap al final de la nostra estada, vam fer una visita a l'île des Madeleines, també a Dakar. Aquí vam poder gaudir de la naturalesa de la illa gairebé sols, arribant a veure fins i tot un Baobab nan i banyant-nos en una piscina natural. Un lloc increïble i molt recomanable per a tothom!





Ara que això s'acaba no podem dir res més que gràcies per tot aquest mes d'experiències i aventures que estem segurs que no oblidarem mai. Esperem poder tornar ben aviat!

martes, 4 de agosto de 2015

Turisme a Dakar

Quins dies més intensos!

Des que vam tornar d'Oussouye, amb tota la feina feta, gairebé no hem parat. El mateix divendres, 31 de juliol, sí que va ser dia de descans per nosaltres perquè estavem esgotats del viatge. Tot i així, vam anar a sopar amb el nostre amic Père Cala a un restaurant de Dakar.

Dissabte 1 d'agost vam aprofitar per veure el mercat Sandaga, un dels més famosos de Dakar. Estava ple de teles, sabates i instruments típics del país.


 Més tard, ens vam apropar a una zona de platja de la corniche Ouest molt propera al mercat. Vam estar-hi fins a veure, des de l'aigua, la posta de sol.




Tot i haver pogut fer turisme, ha fet molt mal dia des que vam tornar, així que la major part dels llocs que volem visitar no els hem pogut veure encara. És per això que en Paul, un dels germans de Nôtre Dame d'Afrique, ens va convidar a anar dilluns al casal amb els nens de Sam Sam on ell és monitor. Allà vam trobar-nos amb 3 monitors catalans: la Mar, la Laura i el Santi. L'experiència va ser molt divertida i vam poder compartir somriures, jocs i cançons tradicionals amb els nens.



Quan van acabar les activitats, els monitors ens van convidar a casa d'un d'ells per coneixer-nos una mica més. Ens van acollir com a un més de la familia; ens van donar un petit aperitiu (molt bo!) i diverses begudes. Esperem tornar-los a veure!


domingo, 2 de agosto de 2015

Vaixell cap a Dakar

Tornem cap a Dakar!

Dimecres vam estar tot el dia acabant la instal·lació de l'escola i també vam tenir temps d'implementar el Moodle i fer un petit manual per tal que el poguessin utilitzar un cop nosaltres marxéssim.

Avui dia 30/07/15 ens preparem per marxar altre cop cap a la capital. Aquest cop optem per l'opció barco per tal d'evitar les 10 hores d'espera del viatge d'anada.

Ens llevem a les 6:30h del matí, fem 10  entrepans de truita, uns quants més de chocopain, la nocilla del país, i agafem totes les maletes. El taxi ens espera.

Al arribar al port de Dakar ens trobem amb el nostre barco. 


Després d'una hora de cua per facturar les maletes, entrem al barco i fem temps fins a la 13h, hora de sortida. Cap a les 14:30h decidim menjar els entrepans. Prou bons! Després, cansats per haver matinat i sabent que disposem de cabines, decidim dormir una mica. És un viatge de moltes hores, arribarem a les 6h del matí del dia 31 i dormint, el temps passa més ràpid.



Més tard decidim passejar pel vaixell, seure una estona, xerrar,... I així fins l'hora de sopar. Sopem al restaurant. La bona notícia és que el menjar és prou europeu!


Es fa tard i anem a dormir.
L'endemà ens llevem a les 6:30h del matí, ja som al port de Dakar i ens disposem a recollir les coses per sortir del vaixell.


Aprofitem els minuts d'espera de les maletes per conectar-nos a internet via wifi i despreocupar, així, les nostres mares.


Ja tenim les maletes! Agafem un taxi i tornem cap a la nostra comunitat.

miércoles, 29 de julio de 2015

Últims retocs a Oussouye

Comencem el dia amb força! Segueix plovent, la roba està completament xopa i ens preocupa saber quan s'assecarà.. Marxem cap a Dakar d'aquí un dia i mig.
Ens posem en marxa per acabar la feina de l'escola i poder fer una mica de turisme a la tarda a Cap Skirring, un poble del costat on hi ha platja i amb sort ens hi podrem banyar.

Treballant tots junts avancem ràpid.


Aconseguim acabar la instal•lació i, tot seguit, el Paul, l'informàtic de l'escola, ens demana si podem renovar tot el cablejat de l'aula d'informàtica. És molta feina i ens portarà moltes hores però, com que som aquí per col·laborar, ens hi posem ràpidament. 

Ens criden a taula per dinar, deixem les coses i ens dirigim cap a la comunitat. Hi ha arròs i peix, com de costum. Un cop hem acabat, seguim amb la feina. Plou molt i pensem que avui, finalment, no serà dia de turisme. Però no, com que a Oussouye plou cada dia, la pluja no és cap impediment per fer activitats. Ens diuen que marxem cap a Cap Skirring, agafem impermeables i deixem la feina per més tard. 

Ens adaptem a les normes d'aquells que ens acullen a cada poble i aquí a Oussouye ja hem après que quan ens diuen que toca fer alguna cosa no podem dir que no, encara que sigui per seguir treballant.

De camí cap al poble, el pare de la comunitat que ens acompanya en cotxe, decideix fer una parada a la Maison des colonies des peres piaristes de Kabrousse. Allà hi té els seus amics, ens els presenta i seiem tots junts. Ens reben, com de costum, amb una cervesa Gazelle, la típica del país, molt bona i fresca. 


Normalment, quan ens porten a visitar el país, no ens acaben d'explicar gaire on anem, ho anem descobrint al llarg del dia. Doncs avui, una vegada més, és així. Acabada la birra ens diuen que agafem les nostres coses i, tot seguit, pugem al cotxe per seguir amb la ruta. Ens dirigim cap a Cap Skirring i, un cop arribats, enlloc de visitar la platja que és la zona més maca,  la següent parada la fem a l' Hotel La Madrague, un hotel de luxe. Aquest també pertany a uns amics dels de la comunitat i, molt orgullosos, decideixen fer-nos una visita per l'interior de les instal·lacions. Ens sorprèn el fet que ens portin d'habitació en habitació ensenyant-nos coses com l'aire acondicionat o l'estractor del lavabo. Finalment ens porten al terrat, des d'on podem veure el mar, i ens expliquen que l'hotel encara no s'ha inaugurat però que en tenen moltes ganes. Realment les instal·lacions destaquen molt després de tot el que hem vist al llarg d'aquest viatge.


Seguim visitant, es va fent fosc i sembla que la pluja es va aturant. La següent i última parada la fem a la Crochet à Diembering au presbytère. I seguim la rutina: salutacions, cervesa Gazelle i seure i xerrar una estona. 

Per tot això, es fa tard i tornem a casa. La roba que haviem estès dos dies abans segueix molla, la humitat d'aquest país no ajuda gaire. Es nota també amb els mosquits. Per sort tenim la nostra mosquitera i anem a dormir relaxats.


lunes, 27 de julio de 2015

Primer dia a Oussouye

Després del llarg viatge d'ahir, en arribar a la comunitat, vam sopar ràpidament i vam caure al llit esgotats. Avui, diumenge 26 de juliol, tot i voler descansar per recuperar forçes, no ha estat possible ja que a les 7:30 ens hem llevat per tal d'anar a la missa del poble del costat a les 9:30.


Malgrat l'idioma, una barreja entre francès i wolof, la cerimònia no diferia gaire de les misses que estem acostumats a veure. El que sí que ens ha sobtat molt ha sigut quan, a mitja cerimònia, s'han aixecat dues dones i un home per posar-se drets davant l'altar.  Eren antics catòlics que s'havien convertit a l'islamisme i ara tornaven a la seva primera religió. Poc després, la gent s'ha començat a aixecar per a felicitar-los amb petons i cants. Ens ha semblat un gest molt bonic, els hi donaven el seu recolzament en aquest nou pas i mostraven la unió que hi ha entre ells com a família catòlica. 


Acabada la missa hem anat a fer un tomb pel poble i hem acompanyat al port, amb el cotxe del pare Teodor, uns escolapis que marxaven a Dakar. Durant tot aquest trajecte, hem pogut disfrutar del nou paisatge que ens envolta, amb abundant vegetació degut a la pluja, com si ens trobèssim en mig d'una selva! Molt diferent del desert de Sokone.



A la tarda, cansats encara d'ahir, hem aprofitat per dormir una estona, xerrar i disfrutar de la pluja, més aviat tempesta, de Casamance (regió on ens trobem). 


Cap al vespre hem sopat un bon plat d'espaguetis amb carn que ens ha animat molt a tots quatre.

Demà començarem la feina!

Instal•lació a Oussouye

Som dilluns 27/07/15 i avui comencem el primer dia intens de treball a l'escola d'Oussouye. La sort que tenim aquesta vegada és que l'escola es troba just davant de la nostra comunitat i, per tant, el transport del material no suposarà cap problema. Ens llevem bastant cansats, encara no hem recuperat del tot les forces que vam perdre durant el viatge Sokone-Oussouye però, tot i així, ens posem en marxa! El que cal fer primer és una primera inspecció dels dos edificis que formen l'escola per veure si són tal i com ens havien indicat a la formació. A més a més, hem de veure on es troba el router i com està fet tot el cablejat. 


Un cop fet això, ens posem a debatre com fer la instal•lació. Disposem de 3 acces points i el router que està a la secretaria. Aquesta es troba a un extrem d'un dels dos edificis i, com que volem fer arribar la senyal a totes les aules, decidim moure el router cap al centre i posar els acces points separats aproximàdament cada dos aules. La distribució queda de la següent manera.



Tot seguit, comencem la instal•lació. Entre l'informàtic de l'escola, un tècnic, la Irene, el Dani i el nostre responsable Kadjipou, aconseguim anar fent tot el cablejat. 




Paral•lelament, la Laura i la Clara van realitzant les configuracions dels acces points des de la secretaria. Fem un bon treball en equip!


Aconseguim acabar abans que es fagi fosc, cap a les 19:30h. Falten alguns retocs que acabarem d'enllestir demà. Orgullosos de la feina feta... toca rentar roba!! El problema és que aqui no para de ploure i serà difícil que s'assequi...

Seguirem informant!

domingo, 26 de julio de 2015

Viatge a Oussouye

Quin dia més esgotador!

Avui 25 de Juliol ens hem llevat a les 4.00h del matí per viatjar a Oussouye. Ja ha començat malament el dia quan hem vist que no hi havia aigua a la dutxa i ens hem hagut de dutxar amb cubells d'aigua. Més tard, mentre fèiem la maleta, s'ha anat el llum de la comunitat i ha començat a ploure!
Després de tot el show hem aconseguit arribar al cotxe xops i, molt molt cansats, hem començat el viatge a les 5.30h.

Durant les 3h que hem trigat en arribar a la frontera amb Gambia, la Laura, el Dani i la Irene hem anat al centre del 7place i hem dormit per recuperar hores de son. Mentrestant, la Clara, asseguda darrere, no ha pogut dormir ni un segon dels bots que feia el cotxe i s'ha marejat, pobreta!


Hi ha una cosa que encara no entenem malgrat les hores de carretera que ja portem fetes. Perquè tot i haver carretera asfaltada els cotxes van pel terra ple de forats? Hem decidit que el pròxim cop que vinguem aquí els ensenyarem a conduir per asfalt.

Com a anècdota, durant aquest primer trajecte, cap a les dues hores i mitja, el Dani s'ha adonat de que havia vessat una de les 4 llets que haviem portat pel viatge. Resulta que després d'una hora de notar líquid als peus se li ha acudit pensar que no era gaire normal dins d'un cotxe.

Un cop arribats a la frontera hem canviat rols i aquest cop li ha tocat a la Irene seure darrere. Pel que fa a la travessa de Gambia, just a l'inici ens han fet pagar 6.000 ffcs més dels que tocava, 10.000 entre els 4, només per viure a Espanya; i ens volien fer pagar 20.000! El més graciós és que al bitllet diu que cada un ens ha costat 200 ffcs...


Tot seguit, hem hagut d'esperar durant 10h per poder travessar un riu amb vaixell per passar la frontera.Aquí hem pogut experimentar, de primera mà, l'evident corrupció que mou aquest país. Com que el vaixell té només 7 o 8 places pels cotxes, la major part d'ells són aquells que poden subornar. El nostre representant, Guy, ens ha comentat que un cop va haver de dormir a la frontera tot i haver arribat a les 6 del matí (obren frontera a les 7.00h del matí i tanquen a les 18.00h).


Després de les 10h d'espera finalment hem aconseguit entrar al vaixell a les 19.00h!

 

Un cop arribats a terra hem hagut de passar per un control de la frontera. Teòricament havíem de pagar 1.000 ffcs cadascú però la dona que ens ha agafat els passaports no ens els volia tornar si no pagavem 5.000 per cap. Finalment hem aconseguit pagar 10.000 entre els 4 gràcies al Kadjipou, però hem sortit d'allà ben cabrejats.

Més tard, a les 23.30h de la nit, hem arribat a Oussouye. Allà hem sopat i hem marxat per fi a dormir. Esperem que demà sigui un dia bastant millor!