12 de la nit espanyoles, ja és 12 d'agost. S'apaguen els llums i...
MOLTES FELICITATS!! Quins millors companys podria haver tingut en aquest viatge? El pastís de crepes amb Chocopain (xocolata) estava d'allò més bo! Així sí que es comença bé un aniversari.
Avui hem aprofitat el dia per anar a la platja, acabar la feina de documentació del viatge i recollir.
Parlo en el meu nom, Laura, i crec que en el de la resta: avui és un dia trist! Tots volem tornar a casa amb els amics i família. Però aquí deixem una petita part de nosaltres, la nostra família senegalesa. Deixem al Jean-Luc, l'Elisée, el Bruno, el Fiacre, el Carles, entre d'altres, que han estat gairebé com a germans. El Kadjipou (o Guy), que gairebé ha estat el nostre pare en aquesta aventura, sempre al nostre costat preocupant-se a cada moment per cadascú de nosaltres. I el gran recolzament per a tots nosaltres, nosaltres mateixos. Hem viscut moments durs, però, en resum, l'experiència ha estat de 100. I és que aquesta aventura ha arribat fins aquí gràcies a:
- la despreocupació, disbauixa, humor i poc sentit del ridícul del Dani
- la responsabilitat, proximitat, alegria i força de la Irene
- la sinceritat, confiança, tendresa i el somriure etern de la Clara.
I espero que una part de mi!
No hay comentarios:
Publicar un comentario