Últims retocs a Oussouye

Comencem el dia amb força! Segueix plovent, la roba està completament xopa i ens preocupa saber quan s'assecarà.. Marxem cap a Dakar d'aquí un dia i mig.

Ens posem en marxa per acabar la feina de l'escola i poder fer una mica de turisme a la tarda a Cap Skirring, un poble del costat on hi ha platja i amb sort ens hi podrem banyar.

Treballant tots junts avancem ràpid.

Aconseguim acabar la instal•lació i, tot seguit, el Paul, l'informàtic de l'escola, ens demana si podem renovar tot el cablejat de l'aula d'informàtica. És molta feina i ens portarà moltes hores però, com que som aquí per col·laborar, ens hi posem ràpidament. 

Ens criden a taula per dinar, deixem les coses i ens dirigim cap a la comunitat. Hi ha arròs i peix, com de costum. Un cop hem acabat, seguim amb la feina. Plou molt i pensem que avui, finalment, no serà dia de turisme. Però no, com que a Oussouye plou cada dia, la pluja no és cap impediment per fer activitats. Ens diuen que marxem cap a Cap Skirring, agafem impermeables i deixem la feina per més tard. 

Ens adaptem a les normes d'aquells que ens acullen a cada poble i aquí a Oussouye ja hem après que quan ens diuen que toca fer alguna cosa no podem dir que no, encara que sigui per seguir treballant.

De camí cap al poble, el pare de la comunitat que ens acompanya en cotxe, decideix fer una parada a la Maison des colonies des peres piaristes de Kabrousse. Allà hi té els seus amics, ens els presenta i seiem tots junts. Ens reben, com de costum, amb una cervesa Gazelle, la típica del país, molt bona i fresca. 

Normalment, quan ens porten a visitar el país, no ens acaben d'explicar gaire on anem, ho anem descobrint al llarg del dia. Doncs avui, una vegada més, és així. Acabada la birra ens diuen que agafem les nostres coses i, tot seguit, pugem al cotxe per seguir amb la ruta. Ens dirigim cap a Cap Skirring i, un cop arribats, enlloc de visitar la platja que és la zona més maca,  la següent parada la fem a l' Hotel La Madrague, un hotel de luxe. Aquest també pertany a uns amics dels de la comunitat i, molt orgullosos, decideixen fer-nos una visita per l'interior de les instal·lacions. Ens sorprèn el fet que ens portin d'habitació en habitació ensenyant-nos coses com l'aire acondicionat o l'estractor del lavabo. Finalment ens porten al terrat, des d'on podem veure el mar, i ens expliquen que l'hotel encara no s'ha inaugurat però que en tenen moltes ganes. Realment les instal·lacions destaquen molt després de tot el que hem vist al llarg d'aquest viatge.

Seguim visitant, es va fent fosc i sembla que la pluja es va aturant. La següent i última parada la fem a la Crochet à Diembering au presbytère. I seguim la rutina: salutacions, cervesa Gazelle i seure i xerrar una estona. 

Per tot això, es fa tard i tornem a casa. La roba que haviem estès dos dies abans segueix molla, la humitat d'aquest país no ajuda gaire. Es nota també amb els mosquits. Per sort tenim la nostra mosquitera i anem a dormir relaxats.

Primer dia a Oussouye

Després del llarg viatge d'ahir, en arribar a la comunitat, vam sopar ràpidament i vam caure al llit esgotats. Avui, diumenge 26 de juliol, tot i voler descansar per recuperar forçes, no ha estat possible ja que a les 7:30 ens hem llevat per tal d'anar a la missa del poble del costat a les 9:30.

Malgrat l'idioma, una barreja entre francès i wolof, la cerimònia no diferia gaire de les misses que estem acostumats a veure. El que sí que ens ha sobtat molt ha sigut quan, a mitja cerimònia, s'han aixecat dues dones i un home per posar-se drets davant l'altar.  Eren antics catòlics que s'havien convertit a l'islamisme i ara tornaven a la seva primera religió. Poc després, la gent s'ha començat a aixecar per a felicitar-los amb petons i cants. Ens ha semblat un gest molt bonic, els hi donaven el seu recolzament en aquest nou pas i mostraven la unió que hi ha entre ells com a família catòlica. 

Acabada la missa hem anat a fer un tomb pel poble i hem acompanyat al port, amb el cotxe del pare Teodor, uns escolapis que marxaven a Dakar. Durant tot aquest trajecte, hem pogut disfrutar del nou paisatge que ens envolta, amb abundant vegetació degut a la pluja, com si ens trobèssim en mig d'una selva! Molt diferent del desert de Sokone.

A la tarda, cansats encara d'ahir, hem aprofitat per dormir una estona, xerrar i disfrutar de la pluja, més aviat tempesta, de Casamance (regió on ens trobem). 

Cap al vespre hem sopat un bon plat d'espaguetis amb carn que ens ha animat molt a tots quatre.

Demà començarem la feina!

Instal•lació a Oussouye

Som dilluns 27/07/15 i avui comencem el primer dia intens de treball a l'escola d'Oussouye. La sort que tenim aquesta vegada és que l'escola es troba just davant de la nostra comunitat i, per tant, el transport del material no suposarà cap problema. Ens llevem bastant cansats, encara no hem recuperat del tot les forces que vam perdre durant el viatge Sokone-Oussouye però, tot i així, ens posem en marxa! El que cal fer primer és una primera inspecció dels dos edificis que formen l'escola per veure si són tal i com ens havien indicat a la formació. A més a més, hem de veure on es troba el router i com està fet tot el cablejat. 

Un cop fet això, ens posem a debatre com fer la instal•lació. Disposem de 3 acces points i el router que està a la secretaria. Aquesta es troba a un extrem d'un dels dos edificis i, com que volem fer arribar la senyal a totes les aules, decidim moure el router cap al centre i posar els acces points separats aproximàdament cada dos aules. La distribució queda de la següent manera.

Tot seguit, comencem la instal•lació. Entre l'informàtic de l'escola, un tècnic, la Irene, el Dani i el nostre responsable Kadjipou, aconseguim anar fent tot el cablejat. 

Paral•lelament, la Laura i la Clara van realitzant les configuracions dels acces points des de la secretaria. Fem un bon treball en equip!

Aconseguim acabar abans que es fagi fosc, cap a les 19:30h. Falten alguns retocs que acabarem d'enllestir demà. Orgullosos de la feina feta... toca rentar roba!! El problema és que aqui no para de ploure i serà difícil que s'assequi...

Seguirem informant!

Viatge a Oussouye

Quin dia més esgotador!

Avui 25 de Juliol ens hem llevat a les 4.00h del matí per viatjar a Oussouye. Ja ha començat malament el dia quan hem vist que no hi havia aigua a la dutxa i ens hem hagut de dutxar amb cubells d'aigua. Més tard, mentre fèiem la maleta, s'ha anat el llum de la comunitat i ha començat a ploure!

Després de tot el show hem aconseguit arribar al cotxe xops i, molt molt cansats, hem començat el viatge a les 5.30h.

Durant les 3h que hem trigat en arribar a la frontera amb Gambia, la Laura, el Dani i la Irene hem anat al centre del 7place i hem dormit per recuperar hores de son. Mentrestant, la Clara, asseguda darrere, no ha pogut dormir ni un segon dels bots que feia el cotxe i s'ha marejat, pobreta!

Hi ha una cosa que encara no entenem malgrat les hores de carretera que ja portem fetes. Perquè tot i haver carretera asfaltada els cotxes van pel terra ple de forats? Hem decidit que el pròxim cop que vinguem aquí els ensenyarem a conduir per asfalt.

Com a anècdota, durant aquest primer trajecte, cap a les dues hores i mitja, el Dani s'ha adonat de que havia vessat una de les 4 llets que haviem portat pel viatge. Resulta que després d'una hora de notar líquid als peus se li ha acudit pensar que no era gaire normal dins d'un cotxe.

Un cop arribats a la frontera hem canviat rols i aquest cop li ha tocat a la Irene seure darrere. Pel que fa a la travessa de Gambia, just a l'inici ens han fet pagar 6.000 ffcs més dels que tocava, 10.000 entre els 4, només per viure a Espanya; i ens volien fer pagar 20.000! El més graciós és que al bitllet diu que cada un ens ha costat 200 ffcs...

Tot seguit, hem hagut d'esperar durant 10h per poder travessar un riu amb vaixell per passar la frontera.Aquí hem pogut experimentar, de primera mà, l'evident corrupció que mou aquest país. Com que el vaixell té només 7 o 8 places pels cotxes, la major part d'ells són aquells que poden subornar. El nostre representant, Guy, ens ha comentat que un cop va haver de dormir a la frontera tot i haver arribat a les 6 del matí (obren frontera a les 7.00h del matí i tanquen a les 18.00h).

Després de les 10h d'espera finalment hem aconseguit entrar al vaixell a les 19.00h!

 

Un cop arribats a terra hem hagut de passar per un control de la frontera. Teòricament havíem de pagar 1.000 ffcs cadascú però la dona que ens ha agafat els passaports no ens els volia tornar si no pagavem 5.000 per cap. Finalment hem aconseguit pagar 10.000 entre els 4 gràcies al Kadjipou, però hem sortit d'allà ben cabrejats.

Més tard, a les 23.30h de la nit, hem arribat a Oussouye. Allà hem sopat i hem marxat per fi a dormir. Esperem que demà sigui un dia bastant millor!

Despedint Sokone

Avui dia 24/07/15 ens hem llevat força cansats però amb ganes de seguir treballant i enllestir la feina a l'escola de Sokone. Un cop esmorzats ens hem dirigit cap allà on hem acabat la instal•lació del switch i comprovat que tot funcionés correctament. Fet! El que tocava després era fer la configuració dels accés points però...hem tingut certs problemes. Primer de tot, l'informàtic de l'escola no estava gaire disposat a treballar, cosa que ens ha desanimat una mica; no estava obert a gaires canvis i no entenia que nosaltres som allà amb la voluntat d'ajudar. A més a més, s'havia oblidat de pagar la quota d'internet d'aquest mes i, per tant, a l'escola no n'hi havia. Per tot això, sense internet no hem pogut fer la configuració cosa que ens ha molestat força. L'informàtic no s'ha ni presentat a l'escola. Davant d'aquesta situació, hem parlat amb el nostre responsable i, com que tota la infraestructura si que estava acabada i l'únic que faltava era fer la configuració, ens ha assegurat que ell s'asseguraria que l'informàtic la realitzés quan tornessin a tenir internet.

A la tarda, per intentar salvar la situació, un dels pares de la comunitat ens ha animat a visitar la granja escola de les escoles pies. Un terreny de mes de 25ha , preciós i amb diferents cultius. Construït amb l'objectiu de formar als joves agricultors per tal de que tot el que aprenguin ho puguin fer servir per tirar endavant el país. El Gilbert, qui ens ha acompanyat, ens ha fet una explicació de cadascuna de les etapes que requereixen els cultius. Ha estat una tarda productiva i, per acabar, ens ha portat a veure la posta del sol a Fadidi, un alberg de bastant nivell, amb vistes al mar i força diferent a la resta de Sokone.

Ara, ja sopats, ens han demanat d'arreclar el router de la comunitat. Ens hi posarem i anirem a dormir tant aviat com poguem, que demà toca llevar-se a les 4 del matí per tal de marxar a les 5 cap a Oussouye, pròxima i darrera escola del nostre programa. Ja ens hem mentalitzat que el viatge serà de forces hores, per tant, arribarem cap al tard. Quan estiguem instal•lats seguirem informant!