miércoles, 12 de agosto de 2015

Aniversari i comiat

12 de la nit espanyoles, ja és 12 d'agost. S'apaguen els llums i...



MOLTES FELICITATS!! Quins millors companys podria haver tingut en aquest viatge? El pastís de crepes amb Chocopain (xocolata) estava d'allò més bo! Així sí que es comença bé un aniversari.


Avui hem aprofitat el dia per anar a la platja, acabar la feina de documentació del viatge i recollir. 

Parlo en el meu nom, Laura, i crec que en el de la resta: avui és un dia trist! Tots volem tornar a casa amb els amics i família. Però aquí deixem una petita part de nosaltres, la nostra família senegalesa.  Deixem al Jean-Luc, l'Elisée, el Bruno, el Fiacre, el Carles, entre d'altres, que han estat gairebé com a germans. El Kadjipou (o Guy), que gairebé ha estat el nostre pare en aquesta aventura, sempre al nostre costat preocupant-se a cada moment per cadascú de nosaltres. I el gran recolzament per a tots nosaltres, nosaltres mateixos. Hem viscut moments durs, però, en resum, l'experiència ha estat de 100. I és que aquesta aventura ha arribat fins aquí gràcies a: 
- la despreocupació, disbauixa, humor i poc sentit del ridícul del Dani
- la responsabilitat, proximitat, alegria i força de la Irene
- la sinceritat, confiança, tendresa i el somriure etern de la Clara.
I espero que una part de mi!


Adéu Senegal, esperem que sigui un "fins aviat".

últims dies a Senegal

El viatge arriba a la seva fi i intentem aprofitar cada dia per retenir el màxim d'experiències en aquest país. Fa més d'una setmana que vam acabar la feina de camp i, aquests dies, hem aprofitat per acabar els informes de les escoles i de les comunitats a les quals hem anat a treballar. És per això que hem deixat una mica abandonat el blog, però això no treu que tinguem moltes coses a explicar. Tot seguit farem un breu resum perquè us en feu una idea.

Els tres primers dies de la setmana passada els vam passar a Mbour amb el Kadjipou, just després de la nostra visita al casal de Sam Sam amb els nens i els monitors catalans.




Allà vam visitar el mercat artesanal i la platja de pescadors de Saly, una de les zones més turístiques de Senegal. Estava plena de toubabs (paraula utilitzada a l'Àfrica de l'oest per designar a les persones de pell blanca). En aquesta platja vam conèixer un home acròbata que ens va ensenyar alguns trucs ben divertits. El Dani i la Irene van aprendre a fer "flips"!



A més a més, aprofitant la nostra visita a la platja de pescadors, vam poder presenciar l'arribada d'aquests a la costa, cap a les 16:00h, després del seu dia de pesca. Aquest esdeveniment és famós a Saly ja que és la millor oportunitat per comprar peix ben fresc a la zona. Nosaltres, per no ser menys, vam aprofitar per comprar el sopar amb el Kadjipou i l'Edouard, a qui vam conèixer a Mbour.

En tornar a Dakar vam fer-nos un pla de visita de la ciutat per veure el màxim de llocs possibles. Abans vam anar a menjar una bona pizza al Yum Yum, una de les pizzeries més conegudes de la ciutat, per recordar la cuina occidental. Boníssimes!



Per començar el recorregut turístic, un dels dies el vam dedicar a veure el mercat Kermel, la plaça de la independència i el Ministeri de comerç, tot passejant pels carrerons d'aquesta zona de Dakar.

Un altre dia vam recórrer l'avinguda que va des de la plaça Washington fins a la plaça Soweto i vam acabar la ruta fent una visita al mercat Sandaga, on vam aprofitar per comprar souvenirs. Com aquests pantalons que va comprar el Dani, realment originals!


A més a més, com que les nostres amigues monitores Laura i Raquel acabaven de tornar de les colonies de Sokone, vam aprofitar per anar a l'île de Ngor tots junts, ja que elles encara no havien tingut l'oportunitat de visitar-la.

Més endavant, vam tenir una mica de mala sort amb el temps. Va ploure dos dies però això no va impedir que acabéssim la nostra llista de llocs per visitar, com el llac Rosa. Aquesta excursió la vam fer en autobús, un viatge de sis hores, 3 a l'anada i 3 a la tornada a causa de les inundacions provocades per la pluja. Una odissea! Tot i així va pagar molt la pena, ja que vam llogar una petita barca per entrar dins el llac i vam poder comprovar que de veritat és de color rosa .




Ja més cap al final de la nostra estada, vam fer una visita a l'île des Madeleines, també a Dakar. Aquí vam poder gaudir de la naturalesa de la illa gairebé sols, arribant a veure fins i tot un Baobab nan i banyant-nos en una piscina natural. Un lloc increïble i molt recomanable per a tothom!





Ara que això s'acaba no podem dir res més que gràcies per tot aquest mes d'experiències i aventures que estem segurs que no oblidarem mai. Esperem poder tornar ben aviat!